{ PÀGINA INICIAL }  { CURRÍCULUM }  { NOVETATS }  { MEMÒRIA }  { PUBLICACIONS }  { DOCUMENTACIÓ }
   

{ MULTIMÈDIA }  { AVÍS LEGAL }  { ACCESSIBILITAT }

 

 

 Germà Colón Domènech.

{Veure la bibliografia detallada de Germà Colón Domènech}

A càrrec d'Amadeu - J. Soberanas i de Glòria Claveria.

Arxiu PDF de 214 Kb.

És segur que aquell qui s'haja ocupat o s'ocupe d'algun aspecte relacionat amb la recerca lingüística dins el camp de la Filologia Romànica, i especialment de filologia catalana i occitana o d'etimologia francesa o de lingüística espanyola, no tardarà a trobar-se amb el nom de Germà Colón. Perquè els abundosos i acurats treballs, per exemple, d'etimologia o d'història de la llengua, especialment de les llengües romàniques esmentades suara, així ho mostren i són apreciats amb tota la seua vàlua dins el camp de la recerca filològica. Colón ha treballat i continua treballant en diversos camps o àmbits de la lingüística, de la cultura humanística i de l'erudició. N'esmentarem els més significatius:

a) Obres de divulgació: En aquest àmbit s'han de citar algunes obres que cal que figuren ací, tan sols com a mostra en un camp important com és la síntesi no exempta d'originalitat:

 Literatura catalana  (Madrid, 1975)

 El español y el catalán, juntos y en contraste  (Barcelona, 1989)

 Die ersten romanischen und germanischen Übersetzungen des Don Quijote  (Bern, 1974)

 El léxico catalán en la Romania  (Madrid, 1976).

 Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra  (Barcelona, 1986, en col·laboració amb A. Soberanas)

 La llengua catalana en els seus textos  (Barcelona, 1978, 2 vols.)

 Problemes de la llengua a València  (València, 1987)      

b) Edicions de textos: És aquest un àmbit on el Dr. Colón ha destacat excel·lentment. D'entre les edicions que cal destacar ací, tenim:

Llibre d'hores  (Barcelona, 1960, E.N.C)

Furs de València  (vol. I Barcelona, 1970; vol. II, Barcelona, 1974; vol. III, Barcelona, 1978; vol. IV, Barcelona, 1983, E.N.C., fins al vol.IX, editat el 2002; ed. iniciada en col·laboració amb Arcadi Garcia)

Elio Antonio de Nebrija, Diccionario latino-español (Salamanca 1492) . Estudi preliminar per G.C. i A. Soberanas, Barcelona, 1979

Llibre del Consolat de Mar . Edició de la Real de Mallorca, amb les variants de tots els manuscrits coneguts, a cura de G.C. amb la col·laboració de la Secció Catalana de la Universitat de Basilea, vol. I, Barcelona, 1981.

Llibre del Consolat de Mar , vol. II, Barcelona, 1982.

Elio Antonio de Nebrija, Gabriel Busa , Diccionario latín-catalán y catalán-latín . Estudi preliminar per G.C. i A. Soberanas, Barcelona, 1987.

Llibre de Consolat de Mar , vol. III, Estudi filològic i índexs, a cura de G.C. i Arcadi Garcia amb la col·laboració de Beatrice Schmid, Barcelona, 1987

Joan Esteve, Liber Elegantiarum. Estudi preliminar per G.C. , Castelló de la Plana, 1988.

Llibre del Consolat de Mar, nova edició en un sol volum. Barcelona, 2001.

c) Articles científics:  Cal dir que Germà Colón ja des dels seus inicis com a estudiós i erudit va publicar en les revistes més prestigioses del moment, com ara ‘Orbis’ [Louvain], ‘Estudis Romànics’ [Barcelona], ‘Revista de Filología Española’ [Madrid], ‘Zeitschrift für romanische Philologie’ [Halle-Tübingen], ‘Boletim de Filologia’ [Lisboa], ‘Revue de Linguistique roman’ [París], ‘Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona’ [Barcelona], ‘Vox Romanica’ [Bern], ‘Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen’ [Eberfeld-Braunschweig]  ‘Revista Española de Lingüística’ [Madrid], etc...  Amb tot, però, no ha oblidat mai les seues arrels castellonenques i valencianes i des d'un primer moment també va publicar en revistes com ara l'entranyable ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ [Castelló de la Plana], ‘Revista Valenciana de Filologia’ [València], etc... Podem dir que aproximadament deu haver publicat 140 monografies sobre temes diversos de filologia. Un altre aspecte de les publicacions que també ha practicat molt és el dels homenatges, miscel·lànies, així com també els dels Congressos de Filologia Romànica. La col·laboració a diverses obres fonamentals de l'àmbit romànic, com per exemple el Französisches Etymologisches Wörterbuch, o en altres obres com ara la Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopedia  Lingüística Hispánica, etc., fan que el Dr. Colón siga també conegut i admirat en aquests camps. Dels més d'un centenar llarg de monografies sobre aspectes ben diversos de les llengües romàniques tan sols en destacarem les següents:

 Atlas linguistique du domaine catalan. Orientation méthodologique, "Orbis" 1 (Louvain, 1952).

 El mot "refrany" en algunes poesies en català aprovençalat, "Estudis Romànics" 13  (Barcelona (1963) [= 1968]

El concepto 'otoño' en catalán y su posición entre las lenguas romances, "Revista de Filología Española" (Madrid, 1953)

Autour de l'Atlas linguistique d'Andorre  "Zetischrift für romanische Philologie"  77 (Halle-Tübingen, 1961)

Le parfait périphrastique catalan "va + infinitif"  "Boletim de Filologia" 18  (Lisboa, 1959)

Catalan 'rall', provenzal antiguo 'rezalh', francés (?) 'ray' 'esparavel' , "Revue de Linguistique romane" (París, 1961)

Vicisitudes de un helenismo "Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona" 29 (Barcelona, 1961-1962)

Die Etymologie von fr. "son" 'Kleie'  "Vox Romanica" (Bern, 1964)

Ein volkstümlicher Forsetzer von INDAGARE  "Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen", 210 (1973)

Léxico y lexicografía catalanas  "Revista Española de Lingüística" 9 (1979)

Castelló i la seua llengua  "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura" 28 (Castelló de la Plana, 1952)

Valenciano "calbot" 'golpe en la nuca'  "Revista Valenciana de Filología" 3 (1953).

El Valenciano  in VII Cogreso Internacional de Lingüística Románica. Actas y memorias, I (Barcelona, 1955)

La matización vocálica en las desinencias de 1ª y 3ª persona del presente e imperfecto de indicativo (conjugación en -are) en las comarcas castellonenses, in "Miscelánea Filológica en honor de Mons. A. Griera 1  (Barcelona, 1955)

Español antiguo "encobar", "encobo", "encobamiento", in "Etymologica. Walter von Wartburg zum 70. Geburstag (Tübingen, 1958)

Elementos constitutivos del español: Occitanismos, in "Enciclopedia Lingüística Hispánica" II (Madrid, 1966)

Elementos constitutivos del español: Catalanismos, in "Enciclopedia Lingüística Hispánica" II (Madrid, 1966)

Aragonés "enemigo", alemán "Neidnagel", in "Festschrift Wartburg II" (Tübingen, 1968)

Sobre el funcionament de les sibilants en el català de Castelló , in "Phonétique et linguistique romanes. Mélanges offerts à M. Georges Straka", I (Lyon-Strasbourg, 1970)

Sobre el mot "petxina" i sobre el seu manlleu "pechina", in "Sprache und Geschishte. Festschrift Harri Meier" (München, 1971)

Quelques considérations sur le lexique catalan, in "La linguistique catalane" p.p. Antonio Badía Margarit et Goerges Straka, (Peais, 1973)

Per una edició crítica del "Llibre del Consolat del Mar", in "XIV Congresso Internazionale di Linguistica e Filologia romanza. Presentazioni di lavori in progetto o in corso" (Napoli, 1974)

No cal ara fer esment ací de les valuoses recensions de llibres, que de vegades han arrodonit les obres criticades (i que passen amb escreix del centenar), ni tampoc de la direcció de tesis doctorals així com tampoc de les seues activitats editorials i de coedició. Germà Colón ha sabut crear escola allà a la Universitat de Basilea, bona prova d'això que diem són els nombrosos deixebles que hi ha deixat, entre els que cal destacar: Rolf Eberenz, Veronika Leimgruber-Guth, Michael Metzeltin, Gret Schib, Beatrice Schmid, Curt Wittlin, etc... els quals segueixen investigant en els camps romànics més estimats pel seu mestre: el català, l'espanyol, l'occità i el francès.

Fa temps que universitats, acadèmies, societats científiques i cases editorials han reconegut públicament la vàlua de l'obra científica i pedagògica del filòleg castellonenc. Germà Colón ha estat professor associat de les Universitats d'Estrasburg (1968-1972) i de Barcelona (1973-74). És membre corresponent de la “Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona” (des del 1963), de l’Institut d'Estudis Catalans” (des del 1966) i de la “Real Academia Española” (des del 1985). És coeditor del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura  i membre de diversos consells assessors (de la “Fundació de Cultura Catalana”, entre altres). Ha estat president de la “Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes” (1976-1982) i de la “Sociedad Suiza de Estudios Hispánicos” (1982-1985), i membre del “Bureau” de la “Société de Linguistique Romane” (1980-1986); des del 1987 és vicepresident de la “Junta Permanente de Historia de la Lengua Española”.

Les universitats de València (1984), Alacant (1991), Jaume I (1993) i Autònoma de Barcelona (2003) li atorgaren el títol de doctor Honoris Causa. La Generalitat de Catalunya li va concedir el 1985 la Creu de Sant Jordi. Va obtenir l'any 1979 el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1987 el premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya. Fou membre del Consell Valencià de Cultura de la Generalitat Valenciana. L’any 1999, se li va concedir la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, distinció que atorga el govern espanyol.

 

 

Germà Colón.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

.

Germà Colón (© Francesc Vera, 2009,

amb permís exprés de l'autor).

 

 

   

Adreça de correu electrònic de contacte: fundaciocolon [arrova] uji [punt] es.

Espai web allotjat als servidors de la Universitat Jaume I de Castelló,

en funcionament des de 2005 i redissenyat en 2011.