fadrí

Germà Colón Domènech (1928-2020)

És segur que qui s’haja ocupat o s’ocupe d’algun aspecte relacionat amb la recerca lingüística dins el camp de la filologia romànica, i especialment de filologia catalana i occitana o d’etimologia francesa o de lingüística espanyola, no trigarà a trobar-se amb el nom de Germà Colón. Perquè els abundosos i acurats treballs, per exemple, d’etimologia o d’història de la llengua, especialment de les llengües romàniques esmentades suara, així ho mostren i són apreciats amb tota la seua vàlua dins el camp de la recerca filològica. Els seus àmbits d’especialització foren el lèxic, la lexicografia, l’etimologia romànica, l’edició de textos i la traductologia.
Germà Colón va nàixer a Castelló de la Plana el 30 de novembre de 1928. Va estudiar Filologia Romànica a les Universitats de Barcelona, Lovaina i Zuric i es va doctorar a la Universitat Central de Madrid l’any 1952. Del 1951 al 1953 va ser ajudant a la càtedra de Gramàtica històrica de la Llengua Espanyola de la Universitat de Barcelona. Des del 1951 fou col·laborador de l’Editorial Barcino per a la publicació de la sèrie de texts “Els Nostres Clàssics”. De 1954 a 1964 va ser col·laborador i redactor del Französisches Etymologisches Wörterbuch de Walter von Wartburg. A la Universitat de Basilea fou Lector d’espanyol (1954), “Privat-Dozent” (1959), Professor extraordinari (1963), Catedràtic numerari (1967-1997) i “Emeritus” des de 1997.

Va pertànyer a nombroses societats i associacions i desenvolupà els càrrecs següents:

  • Director del Seminari de Llengües Romàniques de la Universitat de Basilea (1967-1997)
  • Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1964)
  • Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1964)
  • Membre corresponent de la Real Academia de la Lengua Española (1984)
  • Vicepresident del Collegium Romanicum (1968-1972)
  • Inspector acadèmic per a l’ensenyament de l’espanyol al Cantó del Ticino (des del 1971)
  • President de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982)
  • Professor convidat de Filologia Francesa a la Universitat d’Estrasburg (1968-1972)
  • Professor convidat de Lingüística Catalana de la Universitat de Barcelona (1973-1974)
  • Conseller del bureau de la Société de Linguistique romane (1980-1986 i 1989-1995)
  • Coeditor del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
  • President de l’Asociación Suiza de Estudios Hispánicos (1982-1985)
  • Membre del Consell assessor de la “Fundació Congrés de Cultura Catalana” (1982)
  • Membre del Consell assessor de l’edició de les Obres Completes de Francesc Eiximenis (1984)
  • Membre de la Comissió Lul·liana per a la publicació de les Obres Completes Catalanes de Ramon Llull (1984)
  • Membre del nou consell assessor de “Els Nostres Clàssics” (1985)
  • Membre de l’equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (Montserrat 1980-1982)
  • Membre del comitè científic de la revista A sol post (Universitat d’Alacant, 1996)
  • Membre del Consell assessor de la revista Llengua & Literatura (des de 1986)
  • Membre de la Junta Permanente de Historia de la Lengua Española (des de 1987)
  • Conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1988)
  • Membre del Consell Valencià de Cultura (1989-1995)
  • Membre del Consell assessor de la revista Caplletra (1991-)
  • Membre de la Comisión del V Centenario de Elio Antonio de Nebrija para 1992 (Universidad de Sevilla)
  • Membre del consell consultiu de la Universitat Jaume I (1991-)
  • Membre del consell assessor del Diccionario del español medieval (Heidelberg 1992)
  • Vicepresident de Junta Permanente de Historia de la Lengua Española (1993)
  • Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1993)
  • Vocal de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995)
  • President del Collegium Romanicum (Berna, a partir de 1997-2000)
  • Membre del Direktorium de la Jacob Burckhardt-Stiftung (des de 1993)
  • Membre del Comitè Científic de la revista Dialectologia (des de 2008)

L’obra de Germà Colón abraça diversos àmbits de la lingüística, de la cultura humanística i de l’erudició. Va desenvolupar una ingent tasca investigadora, centrada en el estudi de les llengües romàniques, particularment el català i el castellà, des de la perspectiva de la recerca etimològica, de l’edició filològica i de la història de la llengua.
La seva extensa producció comprèn els àmbits següents:

  • a) Monografies i estudis de lèxic contrastiu i de caràcter lexicogràfic, com ara El español y el catalán, juntos y en contraste (Barcelona, 1989), Die ersten romanischen und germanischen Übersetzungen des Don Quijote (Bern, 1974), El léxico catalán en la Romania (Madrid, 1976), Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra (Barcelona, 1986, en col·laboració amb Amadeu J. Soberanas), La llengua catalana en els seus textos (Barcelona, 1978, 2 vols.), Problemes de la llengua a València (València, 1987), De Ramon Llull al diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (Castelló-Barcelona, 2003), Lexicografia, lèxic i crítica textual (Castelló-Barcelona, 2011) o Origen i història del lèxic català (Barcelona-València, 2015).
  • b) Treballs filològics i edicions de textos; entre altres, el Llibre d’hores (Barcelona, 1960, Els Nostres Clàssics), els Furs de València (en col·laboració des del 1970 fins al 2002 amb Arcadi Garcia, i d’aleshores ençà amb Vicent Garcia Edo, Barcelona, 1970-2007), Elio Antonio de Nebrija, Diccionario latino-español (Salamanca 1492) (en col·laboració amb Amadeu J. Soberanas, Barcelona, 1979), el Llibre del Consolat de Mar (3 vol., Barcelona, 1981, 1982, 1987), Elio Antonio de Nebrija, Gabriel Busa, Diccionario latín-catalán y catalán-latín (en col·laboració amb A. J. Soberanas, Barcelona, 1987), Joan Esteve, Liber Elegantiarum (Castelló de la Plana, 1988) o el Llibre del Consolat de Mar (nova edició en un sol volum, Barcelona, 2001).
  • c) Articles científics, que han vist la llum en prestigioses revistes internacionals, entre altres, Orbis [Louvain], Estudis Romànics [Barcelona], Revista de Filología Española [Madrid], Zeitschrift für romanische Philologie [Halle-Tübingen], Boletim de Filologia [Lisboa], Revue de Linguistique roman [Paris], Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona [Barcelona], Vox Romanica [Bern], Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen [Eberfeld-Braunschweig], Revista Española de Lingüística [Madrid], etc.

Va publicar més d’un centenar de recensions de llibres.
Durant l’exercici de la seva tasca docent, dirigí nombroses tesis doctorals i creà escola a l’entorn de la recerca sobre el català, l’espanyol, l’occità i el francès.

Tesis doctorals

  1. Francisco Fernández Turienzo, Unamuno, ansia de Dios y creación literaria, Madrid, Ediciones Alcalá, 1966.
  2. Konrad Ewald, Terminologie einer französischen Geschäfts- und Kanzleisprache vom 13. bis 16. Jahrhundert (auf Grund des “Cartulaire de l’abbaye de Flines”), Diss. Basel, 1966.
  3. Urs Jost, Die galloromanischen Lehnwörter in Süditalien, Diss. Basel, 1966.
  4. Gret Schib, La traduction française du “Libre de meravelles” de Ramon Llull, Diss. Basel, 1968.
  5. Michael Metzeltin, Die Terminologie des Seekompasses in Italien und auf der Iberischen Halbinsel bis 1600, Diss. Basel, 1970.
  6. Pere Ramírez i Molas, La poesia d’Ausiàs March. Anàlisi textual, cronologia, elements filosòfics, Diss. Basel, 1970.
  7. Eva Maria Zuber, Fernán Pérez de Guzmán und Hernando del Pulgar. Ein Beitrag zur Geschichte des literarischen Porträts in Spanien, Diss. Basel, 1970.
  8. Curt J. Wittlin, Brunetto Latini, “Llibre del Tresor”, versió catalana de Guillem de Copons, Barcelona, 1971 (Els Nostres Clàssics, 102).
  9. Rolf Eberenz, Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel. Eine kulturgeschichtliche Untersuchung zur Schiffstypologie und -terminologie in den iberoromanischen Sprachen bis 1600, Bern-Frankfurt/M, Lang, 1975 (Europäische Hochschulschriften XXIV/6).
  10. Fred Ebner, Die Bezeichnungen des menschlichen Kopfes, seiner Teile und Defekte in den katalanischen Mundarten, Diss. Basel, 1975.
  11. Veronika Leimgruber-Guth, Mestre Robert, “Libre del coch” (edició del text), Barcelona, Curial, 1977; “Glossari del Llibre del coch de Robert de Nola”, Estudis Romànics, 17 (1976-1980) [=1988], 255-384.
  12. Helga Hediger, Particularidades léxicas en la novela hispanoamericana contemporánea, Bern-Frankfurt-Las Vegas, Peter Lang, 1977 (Europäische Hochschulschriften XXIV/8).
  13. Marianne Meyer-Schöppen, Die Stoffe am Hofe der Katholischen Könige, Diss. Basel, 1979.
  14. Albert von Brunn, Katalanische Stoffe, Kleider und Lederarbeiten orientalischen Ursprungs, Diss. Basel, 1981.
  15. Madeleine Montandon-Hummel, Pero López de Ayala, Libro de Cetrería. Edición basada en los códices del siglo XV, Diss. Basel, 1986.
  16. Hildegard Schede, Die Morphologie des Verbes im Altspanischen, Frankfurt-Bern-New York, Peter Lang, 1987 (Europäische Hochschulschriften XXIV/26).
  17. Beatrice Schmid, Les “traduccions valencianes” del ‘Blanquerna’ (València 1521) i de la ‘Scala Dei’ (Barcelona 1523), Barcelona/Montserrat, Curial/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988.
  18. Yvette Sánchez, Fe, creencias y rituales cotidianos en la narrativa reciente del Caribe hispanohablante, Lausanne, 1992 (Hispanica Helvetica, 3).
  19. Marco Kunz, El final de la novela. Teoría, técniva y análisis del cierre en la literatura moderna en lengua española, Madrid: Gredos, 1997 (Biblioteca Románica Hispánica, 399).
  20. Tobias Brandenberger, La literatura de matrimonio bajomedieval y renacentista en la Península Ibérica, Lausanne, 1997 (Hispanica Helvetica, 8).

Direcció de “Habilitationsschriften”

    1. Michael Metzeltin, Die Sprache der ältesten Fassungen des Libre de Amich e Amat. Untersuchungen zur kontrastiven Graphetik, Phonetik und Morphologie des Katalanischen und des Provenzalischen, Bern-Frankfurt/M, Lang, 1974.
    2. Pedro Ramírez Molas, Tiempo y narración (Enfoque de la temporalidad en Borges, Carpentier, Cortázar y García Márquez), Madrid, Gredos, 1978 (Biblioteca Románica Hispánica, 276).
    3. Rolf Eberenz, Tempus und Textkonstitution im Spanischen. Eine Untersuchung zum Verhalten der Zeitform auf Satz- und Textebene, Tübingen, G. Narr, 1981.
    4. Beatrice Schmid, El ‘Libro de visitaçión e consiliaçión de los médicos’ de Estéfano de Sevilla. Edición y estudio lingüístico (Basel, 1993).
    5. Yvette Sánchez, Coleccionismo y literatura (Basel, 1997).

Universitats, acadèmies i societats científiques han reconegut públicament la vàlua de l’obra científica i pedagògica del filòleg castellonenc.

Premis i distincions

    • Premi Gumersind Bisbal Gutsems (1977)
    • Premi Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (1979)
    • Premi Serra d’Or (1981)
    • Valencià de l’Any de la Fundació Huguet (1982)
    • Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985)
    • Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987)
    • Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987)
    • Premi d’honor de les Lletres Valencianes (1988)
    • Gran Cruz de Alfonso X el Sabio (1999)
    • Membre d’Honor de l’Associació Cultural Quatrevents (2005)
    • Premi de Cultura de Radio Castellón Cadena Ser (2008)
    • Homenatge de Saó (2003)
    • Menció especial any 2010. Fundació Càtedra Enric Soler Godes
    • Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2014)
    • Homenatge de la Universitat Catalana d’Estiu (2014)
    • Medalla d’Honor de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2016)

Va ser guardonat amb el títol de Doctor Honoris causa de la Universitat de València (1984), la Universitat d’Alacant (1990), la Universitat Jaume I (1993), la Universitat Autònoma de Barcelona (2003) i la Universidad Complutense de Madrid (2007).

Publicacions d’homenatge

    • La Corona de Aragón y las lenguas románicas. Miscelánia de homenaje para Germán Colón / La Corona d’Aragón i les llengües romàniques Miscel·lània d’homenatge per a Germà Colón, Günter Holtus, Georges Lüdi, Michael Metzeltin (ed.), Tübingen: Gunter Narr Verlag Tübingen, 1989.
    • Miscel·lània Germà Colón. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XXVIII-XXXIV, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984-1997.
    • Colloquium zu Ehren von Germán Colón. Acta – Atti – Actes – Actas – Actes, Acta Romanica Basiliensa (ARBA 9), Maria Antonieta Terzoli (ed),Oktober 1998.
    • Estudios de lingüística y filología españolas: homenaje a Germán Colón, Irene Andres-Suárez, Luis López Molina (eds.), Madrid: Gredos, 1998.
    • Germà Colón. La passió per la llengua, Diversos autors, València: Saó, 2003.
    • Germà Colón: les llengües romàniques juntes i contrastades. Índex del lèxic estudiat en l’obra de Germà Colón, Glòria Claveria, Cristina Buenafuentes, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.
    • El deler per les paraules: les aportacions de Germà Colón a la romanística / Emili Casanova, María Teresa Echenique Elizondo (eds.), València: Publicacions de la Universitat de valència, 2008.
    • Traducción y estilística. Para el profesor Germán Colón en sus ochenta años. Acta Romanica Basiliensa (ARBA 20), Tobias Brandenberger, Beatrice Schmid, Monika Winet (eds.), noviembre 2008.
    • Homenatge a Germà Colón Domènech: labor omnia improbus vincit, Rosa Agost Canós, Lluís Gimeno (eds.), Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2014.
    • Ítaca. Revista de Filologia (2020, núm. 11), Homenatge a Germà Colón.
    • Ad perennem magistri memoriam. Germà Colón Domènech. Fesomies i texts, Maria-Pilar Perea, Santiago Fortuño, Lluís Gimeno (ed.), Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2021.